1. |
Neix en tu
04:37
|
|||
Records d’ahir, no cauran a l’oblit.
Memòria col·lectiva
sobreviu en els teus ulls,
la revolta neix en tu.
Futur incert, atur, desnonaments.
Ple de desesperança,
lluita i surt al carrer,
ningú ho farà per tu.
Crits de ràbia, submís als teus instints,
captiu en una gàbia.
Derrueix el mur,
la revolta neix en tu.
ESCOLTA EL COR
SENSE POR A REPRESÀLIES,
ENTRE TU I JO
DESAFIEM LA DISTÀNCIA.
ENS FA MÉS FORTS
QUAN LA POR ÉS L’ADVERSÀRIA,
CAMINEM TOTS JUNTS,
LA REVOLTA NEIX EN TU.
La locura me invade, pero mantengo la mente lúcida,
lejos de lujos frívolos huyo de una muerte súbita,
quiero una vida plácida, sin fama ni glamour,
a veces prefiero perder el norte y naufragar hacia el sur.
Mi corazón pirómano late a ritmo de corcheas,
melómano, la música sosiega mi fiera.
Herido en un quirófano y el donante nunca llega,
mi corazón es mi profeta, mi óraculo, mi fantasía.
ESCOLTA EL COR
SENSE POR A REPRESÀLIES,
ENTRE TU I JO
DESAFIEM LA DISTÀNCIA.
ENS FA MÉS FORTS
QUAN LA POR ÉS L’ADVERSÀRIA,
CAMINEM TOTS JUNTS,
LA REVOLTA NEIX EN TU. (x2)
|
||||
2. |
Sol de l'Orient
03:11
|
|||
Passa el temps,
però encara sóc aquell nen rebel
que somniava pintar amb aquarel·les el cel, i sé
que la lluna em despulla com els arbres a l’hivern.
Vine amb mi, vine amb mi,
avui serem herois anònims del present.
Passa el temps,
no oblido els somriures, tots aquells moments.
Quan no hi ets, jo no hi sóc,
perdo el nord poc a poc.
Fuig la sort del meu costat.
Passa el temps
i seguim fidels a la nostra gent.
No oblidem les arrels,
d’on venim i on anem,
el futur és el present.
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT.
SEGUINT LA BRÚIXOLA DEL TEMPS,
LES NOSTRES ÀNIMES NÒMADES VIATGEN AMB EL VENT.
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT,
UN ALTRE DIA MÉS.
Passa el temps,
un instant efímer amb tu pot ser etern.
Quan no hi ets, jo no hi sóc,
perdo el nord poc a poc,
fuig la sort del meu costat.
Pàgines en blanc,
rius de tinta a la meva sang.
Ràfegues de vent
aviven les flames de l’avern.
Dóna’m la mà,
segueix el meu pas,
ballem aquest ritme seguint el compàs.
Respirem l’aire,
no esperem pas,
em jugo la vida al teu costat.
Passa el temps,
desafiem les lleis de l’univers.
Dóna’m la mà,
segueix el meu pas,
ballem aquest ritme seguint el compàs.
Respirem l’aire,
no esperem pas,
em jugo la vida al teu costat. (2x)
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT.
SEGUINT LA BRÚIXOLA DEL TEMPS,
LES NOSTRES ÀNIMES NÒMADES VIATGEN AMB EL VENT.
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT,
UN ALTRE DIA MÉS. (2x)
|
||||
3. |
Tot (i més)
03:11
|
|||
Viatjo als meus deliris
i naufrago camí a l’exili,
sense bitllet ni equipatge,
sense identitat.
Canto himnes a la vida
i respiro l’aire que em despentina,
testimoni d’històries que no s’han escrit.
RECORDAREM
BATALLES QUOTIDIANES I PLAERS SENZILLS.
NO OBLIDAREM
LES PETITES GRANS COSES QUE ENS FAN SENTIR VIUS.
SEGUIREM DESPERTS,
AMB L'ESPERIT REBEL,
LA NOSTRA LLUITA ÉS GUANYAR EL PRESENT.
NO RENUNCIEM A RES,
TOT ESTÀ PER FER,
HO VOLEM TOT I MÉS.
Viatjo als meus deliris
i naufrago camí a l’exili,
sense bitllet ni equipatge,
sense identitat.
Jugo i no acaba la partida,
és l’hora de moure fitxa.
Vull trencar les normes
d’aquest joc absurd.
RECORDAREM
BATALLES QUOTIDIANES I PLAERS SENZILLS.
NO OBLIDAREM
LES PETITES GRANS COSES QUE ENS FAN SENTIR VIUS.
SEGUIREM DESPERTS,
AMB L'ESPERIT REBEL,
LA NOSTRA LLUITA ÉS GUANYAR EL PRESENT.
NO RENUNCIEM A RES,
TOT ESTÀ PER FER,
HO VOLEM TOT I MÉS.
|
||||
4. |
Plou
04:05
|
|||
He perdut la innocència d’un nen.
Ja no crec en contes de fades,
en danses de nimfes nimfòmanes
que esnifen la màgia.
Ressaques d’ibuprofè
i antídots contra el temps.
NO VULL DESPERTAR
D’AQUEST NÚVOL
DE SUCRE I EDULCORANT,
PER DIABÈTICS DE L’AMOR.
NO VULL DESPERTAR
D'AQUEST NÚVOL
ON PLOU POC, PERÒ PEL POC QUE PLOU,
PLOU PROU.
Pres en gàbies de codis de barres.
Volen tallar-nos les ales
Com ocells que piulen mentides de 140 caràcters.
Aixeca el vol i lluita contra el vent.
NO VULL DESPERTAR
D’AQUEST NÚVOL
DE SUCRE I EDULCORANT,
PER DIABÈTICS DE L’AMOR (NO LOVE, NO MORE).
NO VULL DESPERTAR
D'AQUEST NÚVOL
ON PLOU POC, PERÒ PEL POC QUE PLOU,
PLOU PROU. (x2)
|
||||
5. |
Trempera matinera
03:17
|
|||
Una nit de festa que se’n va de les mans.
Llenço la casa per la finestra, em quedo ben pelat.
Vaig al casino i tinc una ratxa de mala sort,
però quan et veig passar sé que tinc la flor al cul.
Ja no recordes què va passar ahir,
fas el gamberro de bon matí.
Una nit de festa que se’n va de les mans.
Em vaig beure l’aigua dels geranis, anava ben trempat.
Vaig conèixer a la plaça una noia espectacular,
o potser és que portava un pet descomunal.
Ja no recordes què va passar ahir,
fas el gamberro de bon matí.
SORPRESA, SORPRESA,
TREMPERA MATINERA.
SORPRESA, SORPRESA,
AVUI M'HE LLEVAT DE BON HUMOR, AVUI ESTIC ON FIRE,
A MIL REVOLUCIONS.
Avui no em fan falta vitamines per esmorzar
I faig la fotosíntesi després de dinar.
Peti qui peti, serà un dia sensacional.
L’aire em bufa a la cara i fa un sol espatarrant.
Ja no recordes què va passar ahir,
fas el trapella de bon matí
SORPRESA, SORPRESA,
TREMPERA MATINERA.
SORPRESA, SORPRESA,
AVUI M'HE LLEVAT DE BON HUMOR, AVUI ESTIC ON FIRE,
A MIL REVOLUCIONS. (x3)
|
||||
6. |
Sense rumb
03:42
|
|||
Lluny, camino sense rumb.
Els peus nuus a la sorra,
les meves petjades són de fum.
Llum, vinc buscant la llum
d’una terra promesa
que no viatja en aquest tren nocturn.
Les onades són cançons de bressol
que canta la mare Mediterrània.
Sense equipatge, viatjo sense identitat.
(CAMINO SENSE RUMB)
NO ARRIBA LA PRIMAVERA
EN AQUEST RACÓ DEL MÓN,
ATRAPAT A LA TRINXERA ENTRE L'ODI I L'AMOR.
(CAMINO SENSE RUMB)
ARRIBA LA PRIMAVERA
EN ALGUN RACÓ DEL MÓN,
ATRAPAT A LA TRINXERA ENTRE L'ODI I L'AMOR.
Lluny, camino sense rumb.
Els peus nuus a la sorra
sóc orfe d’una terra de cendra i fum.
Junts, hem arribat tan lluny.
Hem deixat tantes coses enrere,
però truco a la porta i no hi ha ningú.
Entre onades, anem creuant
a contracorrent la mare Mediterrània.
Entre onades que es van tenyint de sang.
(CAMINO SENSE RUMB)
NO ARRIBA LA PRIMAVERA
EN AQUEST RACÓ DEL MÓN,
ATRAPAT A LA TRINXERA ENTRE L'ODI I L'AMOR. (x2)
(CAMINO SENSE RUMB)
NO ARRIBA LA PRIMAVERA
EN AQUEST RACÓ DEL MÓN,
ATRAPAT A LA TRINXERA ENTRE L'ODI I L'AMOR.
(CAMINO SENSE RUMB)
NO ARRIBA LA PRIMAVERA
EN AQUEST RACÓ DEL MÓN,
RETINGUTS A LA FRONTERA ENTRE ORIENT I OCCIDENT.
|
Atzagaia Barcelona, Spain
Èrik Pons - Veu principal
Pol Prats - Guitarra
Chriztian Rodríguez - Dolçaina,
percussions
Aleix Puig - Trompeta
Iván Ojeda - Teclat
Óscar Mendez - Baix
Eudald Llobera - Bateria
Santi López - Trombó
Victor Mirón - Saxo
... more
Streaming and Download help
If you like Atzagaia, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp